La festa continua!

Un mes després, la segona part!! Ja em sap greu, no recordava ni on ho  havia deixat!! No m'esperava que tenir un fill absorvís tantíssim!!!

Continuo doncs.

Com a bon síndrome del recomanat, varies coses van sortir malament. Tot i tenir unes venes fantàstiques, amb la primera via que em van intentar posar, la vena va petar. Hematoma al canto!! Res greu, però vaya inici!!!

L'anestesista em va posar la epidural (he de dir que molesta més del que semblava la punxada) i al principi guay. Em van posar una anestèsia que et permet caminar, tot i que no ho vaig fer, i bastant bé!!

El Papi van arribar que tot això ja estava fet i jo ja començava a pensar que arribaria abans l'Àlex que el Papi!! Tela amb el papeleo!!!!!

Un ratet més i em posen l'anestèsia de tota la vida, m'avisen que em posen poqueta dosi i que aniran repetint a mesura que ho ncessiti. I aquí comença a toçar-se la cosa. Cada cop fa més mal, però vaja ja sabiem que el part és doloròs no?? I cada cop més. La llevadora i l'anestesista anar posant més dosis i estranyats que em segueixi fent mal. Jo intentant aguantar com podia i el Papi ben agobiat. Finalment l'anestesista decideix recolocar el cateter de la epidural i, oh, miracle. Amb la següent dosis ja no noto res!! Vale, sembla que no tinc cames i fa angunia però mare meva, gens de dolor. Llavors m'expliquen que això es com ha de ser... Sí, mig part sense anestèsia per un catéter mal colocat!! Futures mares, no ho recomano en absolut!

Després d'això tot com una seda!! A les 14.20 ja tenia l'Àlex als braços, pringosillo, ploraner i amb un cap com un con, però la cosa més bonica que havia vist mai!!

A partir de llavors... Hormonal i empanada. Ve la llevadora a dir-me que se l'ha d'emportar per pesar-lo i tot això. Jo li contesto que sí, pero no li dono. Miro al pare, somric i li dic: no m'he enterat de res del que m'ha dit. Quina vergonya, sort que ell sí que s'enterava de tot i va posar ordre i li va donar el peque...

I res, em ginecòleg ens fa la primera foto els tres junts i cap a l'habitació.

Com a bonus track us dire que una de les auxiliars em va dir que quina sort que tenia que no m'havia fet falta episiotomia i que no m'havia quedat cap hemorroide. Que bonic que et piropegin els baixos... Jajaja!

Aprofito per donar les gràcies a tot el personal que va estar per allà al meu part! Sou encantadors i ho veu fer tot fàcil i agradable! La auxi que m'agafava la mà mentre esperavem al Papi, l'infermer que em va posar la via i no parava de xerrar per distreurem del dolor, la llevadora i l'anestesista, i sobretot el doctor Sanfeliu, que gràcies a ell ha anat tot tan bé i que ens ha fet la nostra primera foto! No us oblidarem mai cracks!!!