Comença la festa!

Bé, comencem amb la història del part, que és el que toca a tot blog d'embarassada - mare! El dividiré en dues o tres parts, no perquè fos massa llarg, al contrari, però sinó es farà molt pesat. 

26 d'agost (repeteixo, ja podia esperar un dia i sortir per Santa Mònica):

6.00: sona el despertador del Papi. Em desperto, conversa ràpida i de la que no recordo res perquè estic adormida. Marxa a arreglar-se. Em desvetllo i no puc tornar-me a adormir (com sempre últimament).

6.40: el Papi marxa a currar i jo, em decideixo a aixecar-me, pipí i tornar al llit. 

7.00: noto un dolor a la part baixa del ventre, penso "ai mira, s'haurà encaixat" perquè es passa de seguida, queda només una lleu molèstia.

7.25: veient que la molèstia continua i no em deixarà dormir, decideixo llevar-me ja i anar a llegir-me les guies europees de nefrologia, ja faré migdiada després.

7.26: m'aixeco, trenco aigües... comença la festa! No estic nerviosa, però una mica atabalada si. "Has d'avisar al Papi"... i faig quatre passes cap al menjador. "No, no, primer truca a la llevadora, com et van dir"... i faig quatre passes cap al telèfon. "Noooo, primer posa't alguna cosa per no gotejar tot el pis!"... i quatre passes cap a l'habitació altre cop. 

Fins que alguna cosa inteligent al meu cap decideix que fins que no em calmi, no fotrem res de bo. Així que m'assec (a una cadireta de fusta, per no pringar-ho tot) i respiro. 

Truco a la llevadora i em diuen que de seguida em torna la trucada. Truco al Papi i no l'agafa, un èxit. 

Mentre espero a la llevadora, whatsapp al Papi "No agafis nens, hem trencat aigües. Et truco quan hagi parlat amb la llevadora". Sí, això és un missatge tranquilitzador. 

7.40: finalment truca la llevadora. Que sí, cap a l'hospital. Però sense pressa, tinc temps de dutxar-me i que vingui el Papi des de Barcelona i tornar cap allà... Perfecte.

7.45: Torno a trucar al Papi. Ara sí, me l'agafa. Crits emocionats de totes les noies que hi havia al voltant seu... i nervis del Papi. Que ve de seguida, que encara no s'havia assignat cap pacient. 

8.35: El Papi arriba. Nerviòs, però intentant no semblar-ho. Mentrestant m'he dutxat, he començat a tenir contraccions cada 4 minuts (no li dic al Papi, ja té prou por de no arribar a temps) i m'he planxat el cabell (em sobrava temps). El Papi es canvia, acabem de preparar canastreta i cap a la Teknon! Ai, no Quiron-Teknon ara!

9.20: Aparcats a la Teknon. Durant el trajecte contraccions cada 3 minuts, intentant que el Papi no se n'adoni. Amb tranquilitat i parant a cada contracció arribem al mostrador d'urgències. Umh... la senyoreta triga una mica a fer-nos cas... i jo allà treta amb cara de patiment a cada contracció. Que bonic. Au, ja poden seure i esperar a la celadora que els portarà a parts. 

9.30: arriba la celadora. "Necessites cadira de rodes?" i jo, que no que no.... Contracció... "Bueno, si està molt lluny..." Total, en cadira de rodes cap a parts. Un cop allà, que si desvesteix-te i posat la bata que ensenya el cul, després tapa't amb el barnús i entrem. A la sala de dilatació? Ho sento, totes plenes. Direeeeecte a la sala de parts, allà també pots dilatar. 

9.50: ja som a la sala de parts. Tacte. Estàs dilatada de 4-5 cm ja.... vols l'epidural? Of course, i quan abans millor. I mentrestant el Papi a fer papeleo per l'ingrés. 

I el pròxim dia més!