Crisi sanitària #1: l'icterícia neonatal i tenir un pare pediatra

El Papi és pediatra, i igual que tothom, jo pensava que això em tranquilitzaria cada cop que l'Àlex tingués una febrada, o tos, o mocs, o totes aquestes mil i una coses que tenen els peques. Però de moment no. No hem tingut cap problema, així que potser quan el tinguem diré que sí,. Per ara, amb un nen "sanito, sanito" el Papi es preocupa més del compte.

I així va començar des del principi. L'Àlex està groc. I t'ho repeteix una àvia, i l'altra, i una infermera,... I que si la fototeràpia, que si està més groc que ahir,... I jo, que si no m'ho haguessin dit ni me n'hagués adonat. I el Papi, que cada cop s'atabalava més.
I el pediatra de la Teknon que tampoc va ajudar gaire. Li mira la bilirrubina amb l'aparatejo aquell i diu, mirant al Papi: "està a 12, tu que ets pediatra, ja saps". Ja saps? I la mama, que no és pediatra, que sap? Sort que el Papi m'ho va explicar, que estaba més alt del normal però que no tenia criteris ni d'ingrés ni de fototeràpia, però que ho hauriem de controlar.
I a cada visita dels avis ens remarcaven que groc que estava. I cada cop el Papi més atabalat. I jo també, i això que cada cop pensava que jo no el veia tan groc i que si no m'ho repetissin tan, potser no m'estressaria el tema.
Tan va ser així que el Papi va voler anar al seu hospital a mirar-ho un altre cop. 17. Seguia massa alt per l'edat, però sense criteris de res.
Sort, he de donar les gràcies enormement a la Elo, la nostra infermera. Ens va tranquilitzar i ens va dir que "en poca roba i al sol" i així ho vam fer, i així va millorar!! Gràcies Elo per inspirar calma!!

La veritat és que no és un tema tan absurd com sembla, no és simplement estètic. La ictericia neonatal és, per dir-ho fàcil, quan el nou nat es posa groc (pell o només mucoses). Això es dona per un augment de la bilirrubina a la sang (més de 5 mg/dL ja no és normal) i n'hi ha de dos tipus, la fisiològica i la patològica.
La fisiológica és menys intensa (al voltatn de 12 mg/dL), no afecta l'estat general del bebé i no cal tractament, va desapareixent progressivament normalment abans de les dues setmanes. És més freqüent en nens que fan lactància materna.
La patológica sol tenir valors més elevats i sol necesitar tractament mèdic. La principal causa és la hemòlisi (trencament dels globuls vermells) per problemas de compatibilitat sanguínia amb la mare (grup AB o Rh).
Tenen més ictericia els nens que fan lactància materna i que tenen cefalohematoma (un hematoma que es fa al caparró durant el part)... exactament com l'Àlex!!
El principal problema és que si els valors són molt elevats, pot afectar al sistema nerviòs central (se'n diu Kernicterus) i deixar seqüeles neurològiques.
El nivel de bilirrubina es pot mirar amb un aparell que ho mira a través de la pell (transcutani) i et dona un valor aproximat. Si surt elevat, s'ha de confirmar amb analítica.
El tractament varia segons els nivells de bilirrubina (no ho poso en detall perquè depen dels dies de vida i tot això) però pot ser només control i posar-lo al solet o bé fer fototeràpia (la famosa "lámpara") o fins i tot exsanguinotransfusió (és un recanvi sanguini, per una via es va traient sang poquet a poquet i alhora per una altra via es va posant el mateix volum de sang "neta" de bilirrubina).


Bueno... és un resum molt bàsic i si el Papi el veiés segur que hi trobaria algun error, però us haureu de conformar amb la meva explicació.

Només afegeixo que vam deixar a l'Àlex toooot el dia només en bolquers davant d'una de les finestres, al solet, i va millorar bastant ràpid. Per sort, tot ha quedat en un ensurt i no va fer falta ni tan sols l'analítica sanguínia!