Ahir setmana 37 i visita al gine. No era el meu gine de sempre perquè està de vacances, però no tinc manies en absolut, serà pel fet de ser metge i saber la ràbia que fa que la gent no t'aprecii perquè no ets "el que em veu sempre" (nota mental, faré post algun dia sobre això).
La visita va anar molt bé, aquest cop sense eco però amb les corretges i tot el show, està tot correcte però sembla que l'Àlex no vol sortir encara.
Com sempre que anem al gine i em pregunta com em trobo, jo li dic que tot bé. Cosa per la que sempre em fot bronca el pare de la criatura perquè diu que no és veritat...
I és que no m'agrada queixar-me, especialment si ja sé que no té solució o que no li aportarà res de nou al metge.
Que si tinc reflux i "cremor d'estomac"... doncs home entre les hormones, que enlenteixen el trànsit gastro-intestinal i la panxota, amb la pressió intraabdominal tan alta... ja és normal. I si es pot evitar, millor no pendre almax i aquestes coses perquè porten magnesi i al nen li pot donar rigidesa muscular.
Que si tinc molta calor, especialment a les nits i dormo fatal. El mateix, hormones, augment de temperatura corporal, incomoditat per la panxa,...
Que si tinc dolor a la sínfisis púbica. Doncs això, la pressió i el pes del nen a la pelvis i les hormones per fer més distendibles les articulacions per al moment del part. Tenir les cames en paral·lel, no baixar del cotxe separant les cames sinó juntes, no fer activitats que facin mal, no estar molta estona dreta,...
Que si se m'inflen els peus als vespres. Doncs mira, prou tard que m'ha començat a passar. Mentre no pugi la pressió arterial ni perdis proteïnes per orina és una cosa normal. Total tens un úter enorme comprimint la vena cava i dificultant el retorn venòs.
I així, em podria passar estona. Moltes molèsties però cap de greu, ni que em preocupi ni que ell em pugui solucionar.... així que contesto que bé, em trobo bé i tots tant contents.
(Us han dit mai que els metges som els pitjors pacients? En el meu cas, és compleeetament cert).
En aquesta visita, però, com que va insistir molt, almenys em vaig queixar dels peus inflats... no sé, per dir alguna cosa.
Total, que em mira i em diu que em trobo massa bé, que deu voler dir que encara em queda per dies. Cosa que em sembla molt bé i que va ratificar amb el tacte (el meu cèrvix està poc madur... com tota jo, jeje) així que sembla que de moment l'Àlex es vol quedar aquí i jo que me n'alegro (almenys de moment)....
Però hi ha una cosa de la frase que no em va agradar.... significa que abans de posar-me de part m'hauré de trobar malament??? Jo pensava estar estupenda en tot moment... jijiji.
Doncs jo amb el primer embaràs em trobava molt millor cap al final que no pas al principi :-P Deu ser que cada persona és un món o que això que et van dir és la típica "frase de velles" jaja!
ResponElimina