... crec que sempre és la més difícil! La veritat és que no sé molt bé com fer-ho... em presento? presento el blog? Crec que totes aquestes coses ja les aniré explicant amb el temps.
Sempre m'ha agradat això dels blogs... i n'he començat i deixat a mitges més d'un, així que vaig plantejar-me seriosament no tornar a començar... però una quan està embarassada (i sobretot de baixa) s'avorreix molt, així que acabes mirant a internet qualsevol cosa... I em vaig adonar que està plagat de blogs de "mamàs"... I a mi, la majoria em semblaven tots iguals i m'hi sentia molt poc identificada, i així vaig decidir fer el meu.
Un blog de mama en el que no espereu rotllos sobre la importància de la lactància materna, ni del "porteo", ni del "colecho"... ho sento, potser sóc mala mare, però no va amb mi. Més aviat, penso que anirà d'anècdotes i fracassos del propi intent de lactància, de nits en blanc sense saber perquè i de "tonteries" varies. Al cap i a la fi, no sóc ningú per donar consells, faltaria més! Si aconsegueixo que algú llegeixi això i s'adoni que "no n'hi ha per tant" i es diverteixi una mica, ja en faig prou!
A veure quant dura :P
Benvinguda Mònica! M'ha fet gràcia perquè jo també vaig triar aquesta plantilla quan vaig començar. El meu blog va sorgir per una necessitat i després ha anat canviant. Hi ha hagut moments que gairebé no hi postejava i d'altres que formava part d'una tribu de mames blogueres (vam trobar-nos i tot!). Tot són fases. Lo important ara per mi és que m'agrada escriure, m'agrada que em llegeixin però sobretot m'agrada anar tenint una espècie de resum del què passa a la meva vida. I també t'acabes encarinyant de les vides de les altres mares! Ànims i ens llegim!!!
ResponElimina