I no ens enganyarem, em preocupava una mica això de la panxa (i tampoc és que sigui MASSA presumida, només "lo just"). No m'acaben de convencer els melics cap enfora, les línees alba marronoses i les estries... Però quan la panxa és propia, es veu que no és el mateix!!!
I mira, ara trobo que la panxa es mona i tot. Serà perquè m'ho he currat, eh? Que no m'he engreixat massa (i el meu esforç m'ha costat), que no m'han sortit estries (posant-me crema carississima des de la setmana 12...) i que no se m'ha sortit el melic (això crec que és genètic)... En fiiiiiii, que estic molt contenta amb la meva panxolina... i malgrat el que pesa i molesta, li faré un homenatge amb aquest collage :P
(per cert, gràcies a la meva mare, que domina estupendament la fotografia i el picasa!)
Això sí, tinc una queixa! La marca del piercing... això siiiii que va ser una cagada!! Feo feo!! I a sobre, de tan en tan pica... jajaja. Ja m'està bé, per fer tonteries a l'adolescència!
Almenys el tatoo no s'ha "descuajaringat" malgrat l'estirament de la panxa!!
No voldria que el post quedes massa "ego-post"... és que volia una excusa per posar la foto!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada