Foto #2: L'Àlex

No volia posar foto de l'Àlex ni per xarxes socials ni res d'això, m'han entrat manies així des de que ha nascut ell... però aquesta ha quedat molt xula i com que tampoc se'l veu molt la poso. Perquè si, perquè és el nen més guapo del món.

El decoupage de l'àvia

L'àvia té molts hobbies guays! Entre la fotografia, les manualitats,... és molt artística!! No com jo... amb raó sempre em feia ella els treballs de plàstica... afú, assignatura odiada! Avui us vull ensenyar unes caixes que ha fet per l'Àlex amb decoupage! Són molt requetexulis! Sobretot la de dinosaures, que tant al Papi com a mi ens encanten!

La primera caixa té el nom i els ossets... de moment la fem servir per guardar les coses del bany: el sabó, la colònia,...

Aquesta és la nostra preferida... tot i que de moment la fem servir per la roba bruta de l'Àlex... hem de buscar-li un lloc més d'honor.

Estan pintades amb la mateixa pintura que va sobrar de pintar l'habitació de l'Àlex, i els dibuixos són de tovallons de paper!

És una artista l'àvia, eh?? Si en voleu, s'accepten encàrrecs ;)

Crisi sanitària #2: el pseudo-restrenyiment.

Tot anava de conya fins al mes i mig. Feiem caques (vaja, tots no, només l'Àlex) després de cada presa, com és habitual. Fins que un dia, de cop, res de caca. L'endemà tampoc. I al dia següent tampoc. I així fins a 5 dies. Fins que la mama es va començar a rallar.
Ho vaig comentar al taller de lactància (algun dia us en parlaré, és fantàstic) i em van dir que fes estimulació amb un bastonet i oli. Guay... però té dos peròs. Un, que no em va funcionar. I dos, que seguia sense entendre perquè, i això m'atabalava.
Finalment vam optar pel supositori de glicerina (dels de lactant, i només mig perquè em va fer coseta). L'Àlex no es va queixar gens i va sortir una quantitat de caca... al·lucinant... però tova, així que encara ho vaig entendre menys... I vaig decidir buscar informació. I vaig trobar una web molt interessant d'un pediatra de Granada: www.mipediatraonline.com. Que tenint un pediatra a casa a qui li vaig llegir, em va dir que era bastant fiable. Us la recomano.
Allà vaig descobrir el pseudo-restrenyiment del laxant.
Els bebès (i els adults també però menys marcat) tenen el que es diu reflex gastro-còlic. Quan mengen, el cos detecta la dilatació de l'estomac i "anima" els budells a moure's més i a fer caca, per fer espai per al menjar més "útil". I com que els bebès, encara no tanquen l'esfínter anal (que és el que reté la caca, vamos, que tanca el culet) doncs es menjar - reflex - caca. Matemàtic.
Però al voltant de mes - mes i mig, aprenen a tancar l'esfinter anal. Guay. El problema és que triguen una mica en saber-lo relaxar quan han de fer caca. I no coordinen reflex - relax. Així que els pobres no és que vagin restrets, amb caca dura i tot això, sinó que apreten i apreten... però si no relaxen l'esfínter, allà no surt res, per molt líquid que sigui.
Per això, la solució pot ser l'estimulació anal, tocar una miqueta amb un bastonet amb oli (alguns pediatres no hi estan a favor, perquè és poc asèptic) o amb la punteta d'un supositori. Però sempre en el moment en el que veiem que estan apretant!! Així l'esfiter va aprenent quant relaxar-se.
Hi ha bastanta disparitat d'opinions. Que si ho fas molt sovint s'acostumen i no saben fer caca sense estimulació, diuen alguns. Que és la manera que l'esfinter aprengui, diuen els altres.
El que considero jo és que els pares i els nens són els que més saben. Un bebè pot passar setmanes sense fer caca i que no el molèsti, així que si el veiem tranquil, no ens hem de rallar. Però si veiem que es queixa molt... potser sí que és bo ajudar-lo. No cada dia, però quan el molesti si.
Això és el que vam fer nosaltres. Un cop quan portava 5 dies i un cop que en portava 6. I després, quan ja en portavem quatre, al taller de lactància vaig sentir olor de caca. I vaig pensar, serà algun altre nen, quina sort tenen algunes mares!! I arribo a casa i em diu el Papi... "ui, fa olor de caca, però deu ser algun peterró" i al treure el bolquer... allà estavaaaaa, la súper caca espontània :) I des de llavors, anem estupendos, i tots som feliços!

Espero que us hagi servit d'alguna cosa l'entrada, ni que sigui a títol de curositat.

Per cert, això només és aplicable a lactància materna exclusiva. Amb bibes o amb sòlids, que restrenyen una mica més, no és el mateix.